PSOE, SGAE i cànons, una història d’amor
Roger Tugas
Quan ens ensenyaven que hom és innocent fins que no es demostra el contrari, no tenien en compte que en Zapatero s’havia de guanyar el suport del món de la cultura (la d’elit, la dels grans empresaris i la dels músics i artistes consolidats, s’entén). La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ja era una entitat prou odiada abans de l’arribada al poder del PSOE, però durant els últims quatre anys, les campanyes en contra d’aquesta s’han anat multiplicant (www.todoscontraelcanon.es). I és que la influència que han anat guanyant vers el partit de Zapatero ha clamat al cel, aconseguint l’aprovació de lleis que ataquen les llibertats individuals i que ens converteixen a tots en culpables, en voler consumir cultura fora dels circuits tradicionals.
El PSOE i l’SGAE ens han portat a l’època dels cànons i les multes indiscriminades, a l’època de la cultura privada i elitista amb mà de ferro. Per tots és coneguda la polèmica amb el cànon digital i les mobilitzacions i crítiques que ha comportat han estat tan nombroses com comprensibles. I és que, quan comprem un CD verge, un reproductor MP3 o un telèfon que reprodueix música, evidentment, és per descarregar i piratejar música, oi? La justícia ja no es pren la molèstia d’investigar qui necessita CDs per gravar documents de la seva feina o estudis (o, simplement, per evitar rallar discos originals comprats legalment) i qui els utilitza per escoltar música descarregada per internet. Està clar que és molt més senzill cobrar per avançat la multa i pressuposar que tots som culpables! Seguint en aquesta línia, perquè no ingressen a la presó totes aquelles persones que compren un ganivet? Que no sap en Zapatero que es pot utilitzar com a eina per assassinar o malferir persones?
I l’excusa que cal salvar els músics és ridícula, perquè aquestes només veuen un 6% dels beneficis que els seus CDs produeixen i, a més, els beneficis del cànon no arriben als grups que comencen, sinó a aquells ja consolidats i amb la carrera solucionada. A més, hi ha molts grups que posen al seva música a disposició del gran públic, gratuïtament, a través de la xarxa, ja que es guanyen la vida en els concerts (i, evidentment, no estan afiliats a l’SGAE i, per tant, no reben res provinent del pagament del cànon). Per què cal multar els seguidors d’aquests grups?
Els abusos de l’SGAE i la connivència i emparament del PSOE van molt més enllà i ratllen l’absurd: el juny de 2004 van posar a la venda un disc recopilatori contra la pirateria que incloïa imatges racistes; han fet aturar cerimònies de noces perquè els nuvis no havien pagat el cànon corresponent, encara que les músiques que hi sonessin no tinguessin res a veure amb cançons dels afiliats a l’SGAE; han demostrat no tenir compliments amb la lluita contra la llibertat d’expressió, ja que han aconseguit arruïnar i tancar diverses webs crítiques (putasgae, frikipedia…), a base de denúncies; van obligar a pagar un cànon a la companyia de teatre Taller Cultural de Fuentepelayo (Segòvia), una organització sense ànim de lucre formada majoritàriament per nens discapacitats; després dels CDs verge, els telèfons i els reproductors MP3, l’SGAE vol aprofitar la sintonia amb el PSOE per aplicar un canon a impressores, paper, tinta d’impressores, tóner, fotocopiadorers i gairebé tots els objectes digitals d’ús quotidià i practicament d’ús obligatori a la vida actual (ordinadors, targetes de memòria, memòries USB, càmeres digitals (fins i tot les fotogràfiques), ordinadors, discs durs…); i això no s’acaba!
Tanmateix, el PSOE es cobra bé la feina i, durant la campanya a les actuals eleccions, té el suport d’artistes i nombrosos membres del món de la cultura, que li realitzen els vídeos i material propagandístic electoral. A més, l’SGAE ha fet retirar del youtube un vídeo on es parodiava la cançó de Bosé “Amante bandido” referint-se al Zapatero com al “Presidente bandido”. Tants vídeos que hi ha a la xarxa i s’han de fixar precisament en aquest? Visca la llibertat d’expressió!
Tags: cànon, cultura lliure, PSC, PSOE, SGAE
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
Febrer 27, 2008 at 11:14 pm
Quan he llegit lo de “pressumpció d’innocència” m’ha vingut el riure tonto, no sé per què.
De fet, amb tot això que comentes he arribat a la conclusió que no només cal plantar cara a aquest absurd cànon sinó que el món de la música en sí mateixa necessita un canvi de dalt a baix. Un canvi que comenci per baixar els preus dels discos, que arruïnen als que ens agrada tenir el CD original, i acabi per redistribuïr els beneficis d’aquestes grans discogràfiques als nous talents oblidats que comencen. Sé que és molt fàcil dir-ho, però és evident que això no pot seguir així.
Mentrestant la seva voluntat serà cobrar-nos per tot, algun dia hi haurà una taxa per respirar i tot.
Indignant, simplement.