De quina mirada positiva m’està parlant vostè?
El lema de Zapatero en aquesta campanya ha sigut La mirada positiva. El del seu correlat català, la Carme Chacón, ha estat La Catalunya optimista. En realitat, però, caldria preguntar-se quin és el concepte de “positivitat” que tenen a Nicaragua i a Ferraz, perquè jo personalment he escoltat pocs missatges positius per part d’aquests candidats i dels seus partits durant aquesta campanya. El que he escoltat, per contra, ha sigut bàsicament un mantra: “que vé el PP!”. L’argument principal dels socialistes per a que els votem sembla ser que, si no són ells, serà el PP qui governi.
No seré jo qui negui que frenar el PP és, des d’un punt de vista catalanista i d’esquerres, un objectiu importantísim. D’una manera o altra, tots els partits catalanistes i d’esquerres s’han presentat com a dic de contenció contra el PP, ja sigui per a evitar que governi, ja sigui per a evitar que esdevingui suficientment fort com per a pressionar el PSOE per la dreta (i per l’espanyolisme, és clar). El problema és que una cosa és que el “no” al PP sigui un argument i una altra que sigui L’ARGUMENT, amb majúscules. En el cas del PSC, això és especialment dramàtic: “si tu vas, ells tornen”, “Indecís? Escolta la COPE cada matí”, i demés lemes i arguments anti-PP han sigut el producte bàsic de l’aparell propagandístic del PSC dirigit per José Zaragoza.
I jo pregunto: aquesta és La Catalunya optimista? Aquesta és La mirada positiva? Senyors del PSC: fins ara només us he sentit dir que els altres son més dolents que vosaltres. Però això no us fa bons; com a màxim, us converteix en un mal menor. I tenint en compte que el bipartidisme espanyol (i català) encara no ha aconseguit anihilar el catalanisme d’esquerres que existeix fora del PSC, em pregunto quin argument teniu per a que la gent us voti a vosaltres i no a ICV o a Esquerra. Perquè frenar el PP, el que és frenar el PP, aquestes formacions també ho poden fer. Potser fins i tot millor que vosaltres, atès que no competeixen amb ells pel centre polític espanyol.
No ignoro que seran moltíssims els que picaran l’ham i aniran a votar el PSC per la por a que torni a governar el PSC. Però vull creure que una porció significativa del poble català, del meu poble, se n’adonarà de la trampa, veurà que el PP no té pràcticament cap possibilitat de guanyar i visualitzarà l’autèntic perill: un PSOE excessivament enfortit o, fins i tot, amb majoria absoluta. Perquè si a tots i a totes ens ha fet ràbia el desgavell de Rodalies - RENFE, l’apagada de Barcelona, la paralització del retorn dels papers de Salamanca o les retallades de l’Estatut, que Déu o qui sigui ens agafi confessats com els responsables de tots aquests despropòsits assoleixin la majoria absoluta.
Tags: bipartidisme, PP, PSOE, Zapatero
You can comment below, or link to this permanent URL from your own site.
Març 5, 2008 at 3:30 pm
Realment, ho poses tant fàcil! A veure, Lluís:
“D’una manera o altra, tots els partits catalanistes i d’esquerres…” (ah, o sigui que IC i PSC són catalanistes i d’esquerres, segons tu?)
“No ignoro que seran moltíssims els que picaran l’ham i aniran a votar el PSC per la por a que torni a governar el PSC.” Aquí el lapsus linguae (ja es veu que és un lapsus) és espectacular… la de coses que en diria l’amic Freud!
“l’autèntic perill: un PSOE excessivament enfortit o, fins i tot, amb majoria absoluta.” Ep, que hi estic d’acord, però… no hi ha un PSOE excessivament enfortit, a Catalunya? no? segur que no? I doncs bé coi que hi pacteu, company!
“que Déu o qui sigui ens agafi confessats com els responsables de tots aquests despropòsits [PSOE] assoleixin la majoria absoluta.” Doncs cony, bé que hi pacteu i els manteniu al poder, a Catalunya!!! Amb quin argument? O és que el PSC no és responsable de cap despropòsit? (vols que comencem a comptar…?)
En fi, com bé dius, “Déu ens agafi confessats”.
Apa, salut, ja veus que últimament estic molt per tu, no et queixis, hehe!