“D’una manera o altra, tots els partits catalanistes i d’esquerres…” (ah, o sigui que IC i PSC són catalanistes i d’esquerres, segons tu?)

“No ignoro que seran moltíssims els que picaran l’ham i aniran a votar el PSC per la por a que torni a governar el PSC.” Aquí el lapsus linguae (ja es veu que és un lapsus) és espectacular… la de coses que en diria l’amic Freud!

“l’autèntic perill: un PSOE excessivament enfortit o, fins i tot, amb majoria absoluta.” Ep, que hi estic d’acord, però… no hi ha un PSOE excessivament enfortit, a Catalunya? no? segur que no? I doncs bé coi que hi pacteu, company!

“que Déu o qui sigui ens agafi confessats com els responsables de tots aquests despropòsits [PSOE] assoleixin la majoria absoluta.” Doncs cony, bé que hi pacteu i els manteniu al poder, a Catalunya!!! Amb quin argument? O és que el PSC no és responsable de cap despropòsit? (vols que comencem a comptar…?)

En fi, com bé dius, “Déu ens agafi confessats”.

Apa, salut, ja veus que últimament estic molt per tu, no et queixis, hehe!