Amb les cartes sobre la taula
Eli Velo
La campanya d’enguany del PSOE s’ha caracteritzat per la recuperació d’antigues figures per avalar el seu projecte. Com hem pogut veure, han passejat l’expresident Felipe González per tota la geografia, però no ha sigut l’únic retorn d’un membre del que es coneix com els “barons socialistes”, ja que José Bono torna com a cap de llista per Toledo, després d’abandonar durant aquesta legislatura el Ministeri de Defensa.
Fa uns mesos es va saber que el PSOE el pretén presentar com a candidat a la presidència del Congrés dels Diputats… bé, de fet que el col·locaria en aquest càrrec en cas que guanyés, i aquest ja es va afanyar a dir que no acceptaria l’ús del català –s’entén que el basc i el gallec corren la mateixa sort- a la cambra parlamentària fins que el reglament d’aquesta no ho permeti. Tanmateix, fins ara els diputats que ho havien intentat havien sigut increpats pel President de torn, però també és cert que començar d’aquesta manera tampoc anima a què hi hagi gaire canvis en aquest sentit.
Però si alguna cosa positiva tenen aquests personatges és que ja sabem de quin peu calcen i en el número de sabata de l’home que ens ocupa avui la tolerància cap als catalans, bascos, gallecs i tots aquells que no se sentin espanyols no hi té cabuda. Com tampoc hi té cabuda la política discreta en qui, sense anar més lluny, el novembre de 2006, en relació a la vaga de fam de De Juana Chaos, feia unes declaracions tals com “ahora que amenaza con matarse en huelga de hambre, la pena es que no lo hubiese hecho antes de matar a 25 inocentes”… o ens ha deixat altres perles com “No sé si la idea que yo tengo de España es minoritaria. Lo que sí sé es que España nos sobrevivirá a todos los que hoy estamos seguros de su identidad y también a los que dudan.” I si això no fos prou, José Bono és el referent de Unión Comunista Española… sí, aquells que editen el “De Verdad” i deixen anar declaracions a la seva web d’aquesta talla: “vez que la vía etnicista y nazifascista encabezada por Ibarretxe encalló ante la rebelión ciudadana, los principales caminos de la fragmentación se han trasladado desde Euskadi a Cataluña.”
I és que una es queda a quadres quan s’imagina al socialista preferit dels peperos posant ordre a la cambra parlamentària… el que sempre ha sigut un personatge polèmic per les seves declaracions, per els seves sortides recollides hàbilment pel seu doble polonès, per aquest espanyolisme carca i ranci, pels assumptes de condacoracions extranyament atorgades i retirades, per manifestacions que acaben amb agressions… Sí més no tots coneixem la trajectòria d’aquest personatge, el que no el perfila com a candidat més adequat per un càrrec en el que representa que ha de prevaldre la discreció, l’objectivitat i el saber fer… perquè, com actuarà quan els diputats del PP es comportin com si estiguessin al pati de l’escola? En deixarà anar alguna de les seves i es quedarà tan ample?
Així doncs, el PSOE ha deixat entreveure una de les seves cartes per guanyar el vot més espanyolista… què en diu el PSC? Amb un “gran amic de la tolerància” ocupant un càrrec tan important és evident que no afavorirà als interessos catalans… Carme Chacón va declarar en el debat de TV3 del divendres passat que, si amb alguna qüestió no estava d’acord amb el PSOE, trencaria la disciplina de vot, però quan va ser preguntada sobre aquesta qüestió, si trencaria la disciplina de vot en cas que es proposessis a Bono com a President del Congrés dels Diputats, no va contestar. Ja veurem què fan…
Explore posts in the same categories: General
