La Catalunya Optimista? Pessimista? No, Realista!

Francesc Gelabert

Si hi ha una cosa bona a Catalunya, és que som crítics i inconformistes gairebé per naturalesa, mai no en tenim prou, i aquests valors són els que fan progressar un país, en definitiva, la millora contínua. L’optimisme en general, no té perquè ser dolent, però ser massa optimistes en els moments en els que estem, porta a un cofoisme i un conformisme paralitzant, si ara ja estem bé, ja no cal fer res… i és evident que no estem bé, tot i que tampoc estem fatal, per això invoquem “la Catalunya Realista”, i no la optimista, ni la pessimista. Tant l’optimisme sense motius, com el pessimisme excessiu acabarien portant-nos a la crisi, en el primer cas per ser irreal, i en el segon per depressió…

I parlant de tot

Eli Velo

Una té la petita mania de documentar-se abans de dir res i aquesta vegada no ha servit més que per reafirmar-me en el convenciment de no votar el PSC, si és que mai m’havia passat pel cap (tampoc és el cas).

Zapatero ja no és president, és candidat

Francesc Gelabert

José Luís Rodríguez Zapatero fa dies que ja no exerceix de president del “Gobierno de España” (com li agrada dir a ell…), ara simplement és un candidat a president, perquè l’únic que fa és fer campanya electoral contínuament, tant si va vestit de carrer els caps de setmana al míting del PSOE de torn, com si va vestit de president, simplement empra la presidència com a aparador de la seva candidatura, i una de les darreres propostes són els 400 €…